Laboratori Phonos: inicis

Dins d’un context cultural en què començaven a sorgir iniciatives per promoure i difondre la creació musical més experimental, els compositors Andrés Lewin-Richter i Josep Maria Mestres Quadreny, juntament amb l’enginyer informàtic Lluís Callejo, van crear el Laboratori Phonos l’any 1974. S’establí en una torre del barri de Sarrià de Barcelona, amb l’objectiu d’acollir i formar els compositors interessats en les noves tecnologies electròniques. Es va equipar seguint el model dels laboratoris d’electroacústica de referència del moment, incloent-hi, entre altres dispositius sintetitzadors modulars, equips d’enregistrament i reproducció, com el magnetòfon Revox, i aparells d’amplificació i tractament del so, tots interconnectats mitjançant una matriu de connexions.

Les primeres investigacions es van centrar en el disseny i la construcció d’aparells electrònics: mescladors, moduladors en anell i filtres. L’any 1975 Lluís Callejo construí el generador de sons Stokos IV a partir d’algunes idees de Mestres Quadreny i començà a investigar amb el Rockwell AIM 65. L’evolució del mercat de l’electrònica musical als anys vuitanta va permetre adquirir sintetitzadors analògics com l’EMS Synthi AKS, motiu pel qual la recerca es va començar a focalitzar en el desenvolupament de programari informàtic per a la composició.

Una faceta fonamental de Phonos és la tasca pedagògica duta a terme pel compositor xilè Gabriel Brnčić. Els seus cursos van cobrir durant anys les mancances dels centres oficials d’ensenyament musical en els àmbits de la composició electroacústica, fet que va atraure diverses generacions de compositors.

 

Revox A77 MK IV
Enregistrador de so en cinta magnètica. Studer-Revox (Suïssa), 1974
Museu de la Música. MDMB 1521. Donació de Montserrat Puig Gros, 2005

 

Magnetòfon de dues pistes amb tres capçals (esborrament, enregistrament i lectura). Phonos el va adquirir el 1974 i s’utilitzava per enregistrar, editar i mesclar els sons generats pels sintetitzadors de l’estudi. Aquest aparell va pertànyer al compositor Jep Nuix.

 

Sancta Maria: Andrés Lewin-Richter

 

Stokos IV
Sintetitzador. Lluís Callejo (Barcelona), 1975
Museu de la Música. MDMB 1679. Donació de Phonos, 2005

Sintetitzador de sons de quatre canals que genera seqüències d’altures i durades aleatòries, dissenyat i construït per Lluís Callejo per a Phonos l’any 1975. La seva finalitat era crear una gran varietat de textures complexes de sons que podien ser controlades manualment.

Per simular el funcionament del Stokos es pot fer servir l'aplicació Stokos Virtual disponible a Google Play.

 

Espai Sonor Cinc: Josep Maria Mestres Quadreny

 

Rockwell AIM 65
Ordinador. Rockwell (Estats Units), 1976
Museu de la Música. MDMB 1680. Donació de Phonos, 2005

Ordinador basat en el microprocessador 6502 de MOS Technology. Phonos el va comprar l’any 1980 en forma de kit i Lluís Callejo el va muntar, va construir el convertidor per controlar sintetitzadors externs i el va programar per poder treballar a temps real.

 

Estructures 6502: Lluis Callejo

 

EMS Synthi AKS
Sintetitzador. EMS (Regne Unit), 1972
Museu de la Música. MDMB 1677. Donació de Phonos, 2005

Sintetitzador analògic portàtil que disposa de generadors i modificadors de sons, una matriu d’interconnexió i un teclat sensible al tacte. Phonos va adquirir aquest aparell en iniciar la seva activitat. Va ser molt utilitzat per tots els compositors.

 

Gramatges: Mercè Capdevila

 

>> La fundació Miró: creació i difusió

<< Catàleg de l'exposició