La fundació Miró: creació i difusió

El primer concert de Phonos es celebrar l’any 1976 a la Fundació Miró, sota el títol “Espais Sonors”, i s’hi van presentar les primeres obres realitzades al laboratori. A partir d’aleshores, s’establí un cicle regular de concerts a la Fundació Miró i l’any 1987 el Laboratori Phonos es va traslladar als seus espais. Aquest període va ser molt fructífer en el pla creatiu i de difusió, i va permetre desenvolupar i promoure una música de difícil encaix en els circuits més comercials.

Compositors formats a Phonos van contribuir a crear altres institucions dedicades a la musica electrònica. En aquest sentit, cal destacar el Centre d’Iniciatives i Experimentació per a Joves (CIEJ) de la Fundació Caixa de Pensions, promogut per Josep Manuel Berenguer (responsable de recerca de Phonos) i Jep Nuix; un estudi al Conservatori Superior Municipal, promogut per Albert Llanas, o l’Associació de Música Electroacústica d’Espanya (AMEE), promoguda per Lluís Callejo i Gabriel Brnčić, amb Eduardo Polonio com a primer president.

Phonos va esdevenir un espai obert, on confluïen compositors i investigadors que tenien en comú l’interès per la música i la tecnologia. A finals dels anys vuitanta es va començar a treballar amb ordinadors personals, com l’Apple II, combinats amb sintetitzadors analògics comercials; aquests nous aparells van fer molt més assequible l’experimentació musical amb les tecnologies informàtiques. També es continuà treballant amb sintetitzadors analògics com l’RSF i el Polymoog, així com amb els primers samplers digitals, com ara l’AKAI S1100.

Polymoog Synthesizer 203a
Sintetitzador polifònic analògic. Moog Music (Estats Units), 1975-1980
Museu de la Música. MDMB 1678. Donació de Phonos, 2005

Va ser el primer sintetitzador polifònic de la factoria Moog, incorporava vuit sons predefinits moderadament configurables i permetia una polifonia «total» de 71 notes. Va ser utilitzat per Phonos com a instrument de concert als anys vuitanta. Aquest aparell va pertànyer al compositor Eduardo Polonio.

 

Apple II Europlus + Roland CMU-800 i CMU-810
Ordinador. Apple Computer Inc. (Estats Units), 1978
Sintetitzador. Roland (Japó), 1983

Cedit per la família de Lluís Callejo

L’Apple II és un ordinador personal, i els mòduls CMU-800 i CMU-810 configuren un sintetitzador analògic de quatre veus. L’Apple II permetia controlar el CMU a temps real amb un llenguatge de programació musical. Phonos va comptar amb aquests equips a partir de l’any 1983.

 

Clarinen Tres: Gabriel Brnčić

 

RSF Kobol Expander + Expander II
Sintetitzador. RSF (França), 1979
Col·lecció Fundació Phonos


Sintetitzador analògic modular i monofònic que consta de dos mòduls, Expander Kobol i Expander II, i que permet una gran flexibilitat. Phonos va adquirir aquest aparell l’any 1984 i, atesa la seva claredat, va ser molt útil per a la tasca pedagògica.

 

RSF: Perfecto Herrera, Andrés Lewin-Richter

 

AKAI S1100
Sampler. AKAI (Japó), 1988-1993
Col·lecció Fundació Phonos

Sampler digital de 16 bits que permet editar sons i fer loops i allargar el so sense canviar-ne el to. Va ser un dels primer samplers d’ús professional. Phonos va adquirir aquest aparell l’any 1991 i el va utilitzar juntament amb el Polymoog.

 

El Ponent Excessiu: Jose Manuel Berenguer

 

>> La Universitat Pompeu Fabra: una aposta per la recerca

<< Catàleg de l'exposició